Polarització comarcal de rendes a Catalunya

Sovint parlem de les comarques catalanes en termes de grups més o menys homogenis. Per exemple, les segmenten en riques i pobres, en dinàmiques i estancades, en interiors o costaneres, etc. Apart de l’interès com a instrument de síntesi, el grau de formació de grups cohesionats i distants entre si pot ser un assumpte rellevant en termes de la cohesió territorial. En aquestes circumstàncies, la disponibilitat d’una mesura específica que permeti la quantificació precisa d’aquest fenomen sembla particularment útil. En aquest sentit, la literatura ens ha suggerit diverses mesures de polarització, entre les que s’haurien de destacar els Índexos de Polarització Generalitzada (Esteban, Gradín i Ray (1999)). El principal objecte d’aquest treball consisteix a aplicar aquestes mesures a la distribució comarcal de la renda a Catalunya al llarg del període 1990-2002. El principal resultat obtingut apunta cap a una creixent polarització econòmica de les comarques que, conjuntament amb l’increment observat en les desigualtats, recolzaria una actitud molt més decidida per part de l’administració en el reequilibri del territori.