El Berguedà un medi innovador resilient: passat, present i futur

ResumLa capacitat d?adaptació i de resistència depenen freqüentment de factors complementaris als purament econòmics. Aprendre del fracàs i encarar-s?hi pot ser moltes vegades tant important com obtenir l?èxit. El Berguedà s?ha enfrontat a diferents crisis al llarg dels darrers 100 anys i immediatament hi ha hagut períodes de recuperació i re-emergència; fet que explicaria a priori la capacitat de resiliència d?aquest territori econòmic. Els emprenedors econòmics, socials i polítics han desenvolupat diferents accions per enfortir els processos de desenvolupament econòmic local. Però, Quins són els agents resilients? Quines han estat les estratègies en el seu recorregut? Com es troben ara?Els anys 90s del passat segle el Berguedà s?enfrontava a una profunda crisis consistent en la desindustrialització del sector tèxtil i miner, que ja feia anys que persistia. A partir del 1994 el PIB començà a repuntar i també ho va fer la representació del sector industrial en el PIB. El sector tèxtil es va concentrar, i els sectors de la transformació del metall, i l?alimentari van ser els responsables principals d?aquesta remuntada; que també anava acompanyada del sector serveis, principalment cap al turisme, i la construcció. L?entramat de petites i mitjanes empreses era d'estructura familiar. No eren empreses de nova creació; algunes procedien de finals dels anys 1970s, i la majoria d'elles van ser fundades durant els anys vuitanta; i en el període dels 1990s van canviar d?activitat. Es distingien dos tipus de fundadors: a) empleats d'altres empreses que es constituïen com a socis fundadors, però que anteriorment ja estaven involucrats en negocis similars, -com a empleats a sou, o amb participació en el capital d'una altra empresa; b) propietaris de petits negocis familiars, del sector de la distribució o de petits tallers que ampliaven, amb nous socis fora del negoci familiar, i fundaven l'empresa en un sector succedani del primer. Eren empresaris de perfil altament dinàmic, que tenien o havien tingut fins a 10 empreses simultànies; algunes creades ad hoc, per respondre a necessitats puntuals de la demanda i que tancaven, un cop aquesta satisfeta.