Els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992[Die Olympischen und Paralympischen Spiele 1992 in Barcelona]

Barcelona i els seus Jocs Olímpics de 1992, un model d'èxit i un ull crític a tenir en compte per a futures Olimpíades. A través d'una vintena d'entrevistes a investigadors, acadèmics, electes i arquitectes urbans, aquest sisè número dels Cahiers de la Chaire Immobilier et Développement Durable de l'ESSEC fa una mirada crítica als efectes urbanístics i immobiliaris dels grans esdeveniments a les ciutats que acollir-los com els Jocs Olímpics i Paralímpics i les Exposicions Universals. Posa en perspectiva aquest patrimoni urbà i immobiliari d'esdeveniments anteriors amb les expectatives de París dels Jocs Olímpics i Paralímpics del 2024, que acollirà, i de l'Exposició Universal del 2025, que hauria pogut acollir si s'hagués mantingut la seva candidatura. En el moment de les sol·licituds, i París ho confirma, aquests impactes esperats en el desenvolupament immobiliari i urbanístic i la planificació són immensos. Anàlisis a posteriori a Europa, Brasil i Japó mostren que difereixen d'un cas a un altre. De vegades són mixtes o fins i tot negatives: els elefants blancs són abandonats; el deute deixat afecta les finances de la ciutat durant diverses dècades. A vegades, al contrari, són molt positius: es crea un barri, una ciutat canvia de mida i de trajectòria, com Barcelona 1992 i la seva estratègia turística (oci i empresa). Davant d'aquestes situacions tan diverses, el Cahier posa llum sobre les condicions per a l'èxit dels megaesdeveniments. El més important és pensar en el llegat aigües amunt, des de la fase d'aplicació. El segon és adoptar una estratègia de promoció de l'esdeveniment: l'esdeveniment no és, des del punt de vista urbà, un fi sinó una gran oportunitat de desenvolupament; més enllà de l'entusiasme mediàtic, reforça i accelera una dinàmica de projecte.